Tots els conceptes i relacions treballades
en l’assignatura han estat recollides al mapa conceptual final.
A partir de la comparació dels dos mapes (l’inicial i el
final) es constata l’existència d’un canvi conceptual. Podem observar com el segon mapa
conceptual ha guanyat en riquesa augmentant les representacions dels
coneixements que hi havia en el moment de realitzar el primer mapa conceptual. En
el mapa conceptual inicial afirmava que la tecnologia és una ciència, al mapa conceptual final es pot
observar que aquesta relació entre tecnologia i ciència s’ha ampliat. Realment no es concep
la tecnologia únicament com una ciència sinó que és un procés de construcció de
coneixement. També en el mapa conceptual inicial concebia la societat com a transmissora de coneixements, tot i que alhora
reconeixia la relació entre la importància de la societat en el desenvolupament
de la ciència i de la ciència en el desenvolupament de la societat. Un fet
important a destacar com a canvi, és la percepció de la relació entre
tecnologia i societat és la relació que vaig indicar una direcció, identificant la tecnologia com a mitjà per
a informar i comunicar. Aquí es percep la influència de les TIC tot i que no
les reflectís directament. La tecnologia cap a la societat està enfocada des de
l’aportació d’eines per al progrés a través de l’educació. L’educació apareix
tan sols com afavoridora de progrés. Tot i així manquen moltes relacions
existents entre la societat i la tecnologia sí identificades al mapa conceptual
actual. El concepte d’educació ha estat ampliat considerablement ja que quedava molt
pobre en el primer mapa identificant-la com a transmissora de la ciència i
afavoridora del progrés cap a la societat. Es pot observar en el mapa actual
com aquest àmbit s’ha ampliat incorporant aspectes elementals per a
l’assignatura i les relacions entre els diferents àmbits analitzats, com les
ciències de l’educació, la tecnologia educativa i les tecnologies de la
informació i la comunicació amb totes les seves derivacions posteriors.
També he incorporat conceptes essencials per al canvi conceptual com són la
incorporació de la perspectiva CTS al centre del mapa conceptual. Així com
l’anàlisi de la psicologia en les relacions entre la CTS.
Analitzant les preguntes de l’avaluació inicial es pot
concebre que ja percebia la ciència, la tecnologia i la societat de manera
interconnectada, tot i així s’observa que gràcies al treball realitzat en
l’assignatura aquests coneixements queden conceptualitzats amb conceptes
desconeguts i d’altres ampliats. Un exemple es pot observar en la següent afirmació realitzada
a les preguntes curtes que vaig respondre “La
tecnologia educativa és l’estudi i el coneixement de les eines i aparells que
l’ésser humà ha creat per millorar la vida de les persones i específicament en
l’educació, al procés de l’ensenyament i l’aprenentatge.” Sí vaig
vincular la TE a l’educació, concretament a la millora del procés d’ensenyament
i aprenentatge. Però la concepció de la tecnologia i conseqüentment de la TE es
fonamentava en el desenvolupament d’eines i aparells, un aspecte que ara queda
modificat ja que en el mapa conceptual s’observa com la TE està identificada
com una disciplina, centrada en tot el procés tecnològic aplicat en educació,
tant de disseny, utilització com d’avaluació de les TIC.
Analitzant els aspectes gràfics del mapa conceptual podem
observar que hi ha una sèrie de criteris que reflexen aquest canvi conceptual. He incrementat l’amplada
de la xarxa ja que he ampliat de manera molt significativa el nombre de nodes
que apareixen, així com el nombre de proposicions diferents. He intentat
mostrar l’amplitut de pensament amb l’utilització d’enllaços diferents per a
discriminar diferències significatives en la relació entre diversos conceptes,
fent que les connexions que he realitzat siguin realment significatives. En la posició
central he afegit el concepte de perspectiva CTS i alhora cadascun dels
conceptes principals estan situats en una posició central en referència als
enllaços directes i indirectes que sorgeixen d’aquest. Es pot observar que hi
ha un augment en la profunditat de la xarxa que he intentat reflectir a partir
de la intensitat dels colors.
Per tant tota aquesta ampliació i reestructuració de
conceptes cap a la complexificació de la realitat constaten l’existència d’un
increment i un canvi conceptual.
El
procés de creació del mapa conceptual ha premés la construcció de models
mentals. Els models mentals són representacions
riques, complexes, interconnectades, interdependents i multimodals de tot allò
que una persona o grup de persones saben (Jonassen, 2003).A partir del mapa
conceptual s’ha representat gràficament tots els continguts i relacions que
s’han anat treballant a partir del material de l’assignatura. Els mapes conceptuals han demostrat ser
valoracions vàlides de les estructures cognitives (Jonassen, 1987). El fet
de fer-ho en aquest format permet no només representar els continguts sinó
també les seves relacions fent que aquest contingut estigui interconnectat,
representant-ho de manera rica i complexa i per tant, facilitant la creació
d’un model mental.
La
construcció dels models mentals a partir de la informàtica ha permès
incrementar el canvi conceptual i el desenvolupament dels models mentals. L’ordinador, i en
concret el programa CMAP ofereix l’oportunitat de representar gràficament els
models mentals. Ofereix la possibilitat de visualitzar de manera extrínseca
un procés que acostuma a ser intern. Les persones construïm de manera
natural models mentals per explicar el món, però és molt complex
representar-los ja que mitjançant l’experiència i la reflexió, s’afegeixen
complexitats conceptuals a mesura que es van aprenent. Si no hi hagués la
possibilitat d’operar a partir de l’ordinador la realització d’aquest mapa
mental hagués estat si no impossible, molt difícil. La primera construcció del
mapa conceptual inicial d’avaluació inicial el vaig realitzar sense el suport
informàtic. Tot i que es pot observar la seva simplicitat visualment (tant de
continguts com de relacions), degut a que encara no havia realitzat cap anàlisi
conceptual la realització d’aquest primer mapa va ser realment complexa especialment
la manera d’establir les relacions entre els uns i altres, situar els conceptes
de manera adequada per establir les relacions... Realment vaig haver de refer
nombroses vegades el mapa, i reitero que es pot visualitzar la simplicitat
d’aquest. Amb l’ utilització del programari informàtic aquesta representació
mental ha estat molt més senzilla ja que les representacions mentals i les
relacions no les representem de manera natural totes alhora i per tant les
podem representar com un dibuix, sinó que van sorgint a mida que les anem
representant. Amb l’ utilització de l’ordinador per a construir el propi
model mental, també s’està establint un compromís inevitablement cognitiu per a
aquesta construcció. Per tant, poder
anar afegint i modificant en el moment necessari i no haver de començar de nou
cada vegada que es vol incorporar un coneixement, afavoreix a la representació
i producció del model mental, per a que aquest sigui més productiu i
consistent.
Ha
hagut un canvi conceptual més significatiu degut a que aquest ha estat
intencional. El canvi conceptual més significatiu només
succeeix si és intencional (Dole i Sinatra, 1998). Tal com argumentava anteriorment
el fet de realitzar el mapa conceptual a l’ordinador provoca una construcció
intencionada dels models mentals i com a conseqüència, l’acceptació d’un
compromís de cognitiu per a aquesta construcció mental. Ha estat totalment
necessari per tal de posar en ordre els conceptes llegits donar coherència
i acceptar el compromís de representar
allò que es coneix. A l’hora aquest anàlisi comparatiu entre els
coneixements previs i els actuals ha provocat l’oportunitat d’anar un pas més
enllà i analitzar de manera intencional el canvi produït. Sovint aprenem
les coses però no som conscients d’aquest aprenentatge fins que no hi posem una
intencionalitat en avaluar-lo i fer-nos conscients d’aquest. Sovint passa quan
ens demanen que expliquem com hem fet alguna cosa, com podria ser quan
demanem a un alumne que expliqui quin procés ha seguit per a resoldre un
problema matemàtic. Aquí s’afegeixen les dificultats lingüístiques que pot
tenir l’expressió d’aquest procés però sobretot aquesta dificultat és deguda a
que la nostra ment realitza connexions, relacions, sense adonar-nos-en, en
canvi si li fem reflexionar sobre quin procés ha seguit permetrem que l’alumne
sigui conscient d’aquest aprenentatge, li doni significat i alhora el pugui
aplicar en altres situacions. Per tant
ha hagut una intencionalitat de canvi i d’anàlisi conceptual que ha permès
donar un significat a allò que s’està analitzant i treballant.
Basant-nos
en les teories de l’aprenentatge significatiu i concretament en el
constructivisme, que és en la que es fonamenta aquesta assignatura, podem afirmar
que he obtingut un aprenentatge significatiu tenint en compte els supòsits del
constructivisme que detallen Jonassen, Peck i Wilson (1999) i que he anat
argumentant: el coneixement es
construeix, la realitat es troba a la ment, hi ha múltiples perspectives del
món, el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el
medi ambient, el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos
rellevants, per consegüent, el coneixement no es pot transmetre, la construcció
del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber, el
significat es negocia de forma social i el significat i el pensament es
distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que
utilitzem. També valoro positivament aquesta activitat com a constructora
de coneixements de manera significativa ja que s’ha donat èmfasi a que l’aprenentatge,
que sigui: actiu, constructiu,
col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu.
