miércoles, 20 de noviembre de 2013

CTS, PSICOLOGIA I EDUCACIÓ


Tots els conceptes i relacions treballades en l’assignatura han estat recollides al mapa conceptual final.
A partir de la comparació dels dos mapes (l’inicial i el final) es constata l’existència d’un canvi conceptual. Podem observar com el segon mapa conceptual ha guanyat en riquesa augmentant les representacions dels coneixements que hi havia en el moment de realitzar el primer mapa conceptual. En el mapa conceptual inicial afirmava que la tecnologia és una ciència, al mapa conceptual final es pot observar que aquesta relació entre tecnologia i ciència s’ha ampliat. Realment no es concep la tecnologia únicament com una ciència sinó que és un procés de construcció de coneixement. També en el mapa conceptual inicial concebia la societat com a transmissora de coneixements, tot i que alhora reconeixia la relació entre la importància de la societat en el desenvolupament de la ciència i de la ciència en el desenvolupament de la societat. Un fet important a destacar com a canvi, és la percepció de la relació entre tecnologia i societat és la relació que vaig indicar una direcció, identificant la tecnologia com a mitjà per a informar i comunicar. Aquí es percep la influència de les TIC tot i que no les reflectís directament. La tecnologia cap a la societat està enfocada des de l’aportació d’eines per al progrés a través de l’educació. L’educació apareix tan sols com afavoridora de progrés. Tot i així manquen moltes relacions existents entre la societat i la tecnologia sí identificades al mapa conceptual actual. El concepte deducació ha estat ampliat considerablement ja que quedava molt pobre en el primer mapa identificant-la com a transmissora de la ciència i afavoridora del progrés cap a la societat. Es pot observar en el mapa actual com aquest àmbit s’ha ampliat incorporant aspectes elementals per a l’assignatura i les relacions entre els diferents àmbits analitzats, com les ciències de l’educació, la tecnologia educativa i les tecnologies de la informació i la comunicació amb totes les seves derivacions posteriors. També he incorporat conceptes essencials per al canvi conceptual com són la incorporació de la perspectiva CTS al centre del mapa conceptual. Així com l’anàlisi de la psicologia en les relacions entre la CTS.
Analitzant les preguntes de l’avaluació inicial es pot concebre que ja percebia la ciència, la tecnologia i la societat de manera interconnectada, tot i així s’observa que gràcies al treball realitzat en l’assignatura aquests coneixements queden conceptualitzats amb conceptes desconeguts i d’altres ampliats. Un exemple es pot observar en la següent afirmació realitzada a les preguntes curtes que vaig respondre “La tecnologia educativa és l’estudi i el coneixement de les eines i aparells que l’ésser humà ha creat per millorar la vida de les persones i específicament en l’educació, al procés de l’ensenyament i l’aprenentatge.” Sí vaig vincular la TE a l’educació, concretament a la millora del procés d’ensenyament i aprenentatge. Però la concepció de la tecnologia i conseqüentment de la TE es fonamentava en el desenvolupament d’eines i aparells, un aspecte que ara queda modificat ja que en el mapa conceptual s’observa com la TE està identificada com una disciplina, centrada en tot el procés tecnològic aplicat en educació, tant de disseny, utilització com d’avaluació de les TIC.
Analitzant els aspectes gràfics del mapa conceptual podem observar que hi ha una sèrie de criteris que reflexen aquest canvi conceptual. He incrementat l’amplada de la xarxa ja que he ampliat de manera molt significativa el nombre de nodes que apareixen, així com el nombre de proposicions diferents. He intentat mostrar l’amplitut de pensament amb l’utilització d’enllaços diferents per a discriminar diferències significatives en la relació entre diversos conceptes, fent que les connexions que he realitzat siguin realment significatives. En la posició central he afegit el concepte de perspectiva CTS i alhora cadascun dels conceptes principals estan situats en una posició central en referència als enllaços directes i indirectes que sorgeixen d’aquest. Es pot observar que hi ha un augment en la profunditat de la xarxa que he intentat reflectir a partir de la intensitat dels colors.
Per tant tota aquesta ampliació i reestructuració de conceptes cap a la complexificació de la realitat constaten l’existència d’un increment i un canvi conceptual.
El procés de creació del mapa conceptual ha premés la construcció de models mentals. Els models mentals són representacions riques, complexes, interconnectades, interdependents i multimodals de tot allò que una persona o grup de persones saben (Jonassen, 2003).A partir del mapa conceptual s’ha representat gràficament tots els continguts i relacions que s’han anat treballant a partir del material de l’assignatura. Els mapes conceptuals han demostrat ser valoracions vàlides de les estructures cognitives (Jonassen, 1987).  El fet de fer-ho en aquest format permet no només representar els continguts sinó també les seves relacions fent que aquest contingut estigui interconnectat, representant-ho de manera rica i complexa i per tant, facilitant la creació d’un model mental.
La construcció dels models mentals a partir de la informàtica ha permès incrementar el canvi conceptual i el desenvolupament dels models mentals. L’ordinador, i en concret el programa CMAP ofereix l’oportunitat de representar gràficament els models mentals. Ofereix la possibilitat de visualitzar de manera extrínseca un procés que acostuma a ser intern. Les persones construïm de manera natural models mentals per explicar el món, però és molt complex representar-los ja que mitjançant l’experiència i la reflexió, s’afegeixen complexitats conceptuals a mesura que es van aprenent. Si no hi hagués la possibilitat d’operar a partir de l’ordinador la realització d’aquest mapa mental hagués estat si no impossible, molt difícil. La primera construcció del mapa conceptual inicial d’avaluació inicial el vaig realitzar sense el suport informàtic. Tot i que es pot observar la seva simplicitat visualment (tant de continguts com de relacions), degut a que encara no havia realitzat cap anàlisi conceptual la realització d’aquest primer mapa va ser realment complexa especialment la manera d’establir les relacions entre els uns i altres, situar els conceptes de manera adequada per establir les relacions... Realment vaig haver de refer nombroses vegades el mapa, i reitero que es pot visualitzar la simplicitat d’aquest. Amb l’ utilització del programari informàtic aquesta representació mental ha estat molt més senzilla ja que les representacions mentals i les relacions no les representem de manera natural totes alhora i per tant les podem representar com un dibuix, sinó que van sorgint a mida que les anem representant. Amb l’ utilització de l’ordinador per a construir el propi model mental, també s’està establint un compromís inevitablement cognitiu per a aquesta construcció. Per tant, poder anar afegint i modificant en el moment necessari i no haver de començar de nou cada vegada que es vol incorporar un coneixement, afavoreix a la representació i producció del model mental, per a que aquest sigui més productiu i consistent.

Ha hagut un canvi conceptual més significatiu degut a que aquest ha estat intencional. El canvi conceptual més significatiu només succeeix si és intencional (Dole i Sinatra, 1998). Tal com argumentava anteriorment el fet de realitzar el mapa conceptual a l’ordinador provoca una construcció intencionada dels models mentals i com a conseqüència, l’acceptació d’un compromís de cognitiu per a aquesta construcció mental. Ha estat totalment necessari per tal de posar en ordre els conceptes llegits donar coherència i  acceptar el compromís de representar allò que es coneix. A l’hora aquest anàlisi comparatiu entre els coneixements previs i els actuals ha provocat l’oportunitat d’anar un pas més enllà i analitzar de manera intencional el canvi produït. Sovint aprenem les coses però no som conscients d’aquest aprenentatge fins que no hi posem una intencionalitat en avaluar-lo i fer-nos conscients d’aquest. Sovint passa quan ens demanen que expliquem com hem fet alguna cosa, com podria ser quan demanem a un alumne que expliqui quin procés ha seguit per a resoldre un problema matemàtic. Aquí s’afegeixen les dificultats lingüístiques que pot tenir l’expressió d’aquest procés però sobretot aquesta dificultat és deguda a que la nostra ment realitza connexions, relacions, sense adonar-nos-en, en canvi si li fem reflexionar sobre quin procés ha seguit permetrem que l’alumne sigui conscient d’aquest aprenentatge, li doni significat i alhora el pugui aplicar en altres situacions. Per tant ha hagut una intencionalitat de canvi i d’anàlisi conceptual que ha permès donar un significat a allò que s’està analitzant i treballant.

Basant-nos en les teories de l’aprenentatge significatiu i concretament en el constructivisme, que és en la que es fonamenta aquesta assignatura, podem afirmar que he obtingut un aprenentatge significatiu tenint en compte els supòsits del constructivisme que detallen Jonassen, Peck i Wilson (1999) i que he anat argumentant: el coneixement es construeix, la realitat es troba a la ment, hi ha múltiples perspectives del món, el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient, el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants, per consegüent, el coneixement no es pot transmetre, la construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber, el significat es negocia de forma social i el significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzem. També valoro positivament aquesta activitat com a constructora de coneixements de manera significativa ja que s’ha donat èmfasi a que l’aprenentatge, que sigui: actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu.